Fa ja uns quants anys, 16 concretament, vaig veure't per primera vegada. Eres una coseta tan petita i tan bonica... Ens vam enamorar de tu i no varem poder esperar. Vam decidir que voliem veure't crèixer des d'aquell instant. Et donavem el biberó, com si a un bebé cuidessim, ja que et varem separar de la teva mare molt aviat. Eres l'alegria de la casa i una gran companyia.

Vares anar creixent i seguiem estimant-te tant com el primer dia. T'estimavem tant que inclús ens discutiem la Judith i jo perquè deiem que ens voliem casar amb tu. Voliem estar amb tu en les alegries i en les penes fins que la mort ens separés. Avui ha arribat aquell dia que tots tan temiem i que penso que cap de nosaltres estava del tot conscienciat de que passaria. Hem gaudit de grans moments amb tu que mai oblidaré.

T'hem considerat un més de la familia i ho continuaràs essent. Sempre estaràs entre nosaltres encara que només sigui en el record...

Era increible com em podies arribar a entendre. Quan veies que estava malament, quan necessitava tenir algú al costat, tu eres allà. Venies i et quedaves a fer-me companyia fins que m'animava.

Et mereixes molt més que aquest escrit de quatre línies, però em venen tants records que em saturen la ment...

T'estimo Dog!