Fa ja uns quants anys, 16 concretament, vaig veure't per primera vegada. Eres una coseta tan petita i tan bonica... Ens vam enamorar de tu i no varem poder esperar. Vam decidir que voliem veure't crèixer des d'aquell instant. Et donavem el biberó, com si a un bebé cuidessim, ja que et varem separar de la teva mare molt aviat. Eres l'alegria de la casa i una gran companyia.
Vares anar creixent i seguiem estimant-te tant com el primer dia. T'estimavem tant que inclús ens discutiem la Judith i jo perquè deiem que ens voliem casar amb tu. Voliem estar amb tu en les alegries i en les penes fins que la mort ens separés. Avui ha arribat aquell dia que tots tan temiem i que penso que cap de nosaltres estava del tot conscienciat de que passaria. Hem gaudit de grans moments amb tu que mai oblidaré.
T'hem considerat un més de la familia i ho continuaràs essent. Sempre estaràs entre nosaltres encara que només sigui en el record...
Era increible com em podies arribar a entendre. Quan veies que estava malament, quan necessitava tenir algú al costat, tu eres allà. Venies i et quedaves a fer-me companyia fins que m'animava.
Et mereixes molt més que aquest escrit de quatre línies, però em venen tants records que em saturen la ment...
T'estimo Dog!
miércoles, 28 de septiembre de 2011
Suscribirse a:
Entradas (Atom)