¡No puedo vivir sin ti, no hay manera!

Cada matí veig lu molt que el necessito, que sense ell no puc viure. Necessito saber que està allà perquè sinó, per mi ja no val la pena aixecar-se del llit. És que realment em fa la persona més feliç del món. Em fa venir ganes de sortir al carrer i fer coses, o inclús no fer res, estirar-me ben tranquila i notar la seva escalforeta...

I pensava jo... "Que bé! A finals de juny el podré disfrutar dia sí i dia també!" però em sembla a mi que la Míriam només podrà disfrutar-lo els diumenges i dilluns...! :(

Sabia que m'encantava, però em sembla que m'he tornat adicte a ell! Molts amics em renyen, diuen que no és booo.. però m'és igual!

A veure si aquest cap de setmana puc anar a la platjaaa! Ho sé, el temps diu que potser plourà, no? Però potser tinc una mica de sort i fa un sol espatarraaaant! :D (Acabo de recordar que un any més he oblidat lu de la operación bikini... No passa res tu, menys preocupacions!)

Vull una dosis de vitamina D (no pas obtinguda a través d'aliments, obviament!)
Brrrr... com m'encanta el Sol!

Una pila de petons!
Feliç primavera!