Com saps amb qui pots confiar? És que potser hi ha algú amb qui puguis confiar?
He arribat en un punt de la meva vida que he vist que no es pot confiar amb NINGÚ. Ni amb el que creus que és el teu "más mejor amigo" perquè segur que te l'acaba cardant per l'esquena en un moment o altre.
L'altre dia, algun dels meus amics me la va cardar. Persones amb qui realment confiava. Un em deia "no veus que ha estat aquell?" però l'altre li donava les culpes a l'altre. Els dos m'ho raonaven molt bé, però no sé a qui haig de creure. Un d'ells és una persona que sé que no s'hi pot confiar al 100%, però que pensava que no me la cardaria i l'altre és una persona que no conec del tot bé, però que m'havia demostrat moltissima confiança. Segurament no hauria d'haver estat tan tonta de confiar en cap dels dos.
Penso que no pots confiar en ningú, que en aquest món en realitat estem sols (tot i que l'altre dia em van explicar una filosofada que em va encantar i deia tot el contrari). Ningú ens estima lu suficient? Potser no ho fan amb mala intenció i pensen que no ens perjudiquen? En realitat no ho sé, però estic farta. Per això penso que estic sola, però diuen que més val estar sol que mal acompanyat.
Si la gent només busca beneficiar-se de mi, jo també pensaré només en mi i em beneficiaré de tots els que em rodegen.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
A vegades potser tendim a associar la confiança en algu a conceptes més propers a algun tipus de fidelitat.
ResponderEliminarQuè és la confiança? Què vol dir que confiem en algú? Segur que per tots aquesta expressió té matissos diferencials.
El primer i el qui no es pot fallar mai i, per tant ha de ser en qui es confïi més, sempre ha de ser UN MATEIX. A partir d'aquí, cal trobar aquelles persones que ens transmetin més bones vibracions.
(és una opinió discutible, això sempre)
és obvi qe no pots dependre de ningú, ni es pot exigir més del qe hi ha, pero el qe hi ha es pot apreciar.
ResponderEliminar